1. |
L'última
01:51
|
|||
He intentat somriure
i els ulls se m'han negat,
he volgut adormir-me
però al final m'he despertat
Ho he vist molt clar
però me'n vull amagar,
no cal saber la veritat,
digueu-me que puc seguir cantant
Ara no puc parar, m'hi jugo la salut mental
Ara no vull parar, ja pot posar-se a sagnar
|
||||
2. |
A la merda el món 2
02:02
|
|||
Potser és casualitat
però encara em queda sang,
litres de líquid sense censurar,
una bomba d'odi descomunal
i cap esperança en la humanitat
Us veig aixecar banderes
senyalant enemics indemnes,
apuntant sempre cap a fora
amb valors tan pesats com l'aire
A la merda els uns!
A la merda els altres!
Les idees són més fràgils que la carn
i tots els principis podrien ser finals.
|
||||
3. |
Qui és?
02:13
|
|||
Els ulls es creuen, les ungles van gratant,
les dents apreten, els punys es van tancant,
tu ho sospites "serà el del meu costat?"
fa mala espina, té un somriure forçat
No! No saps qui és!
Alguna cosa m'amenaça constantment, m'amenaça constantment!
darrera una ombra hi he vist un fusell, potser era ell!
no sé on és però sembla que em segueix, perquè em segueix?!
Algú et vol mal però no saps qui és
Potser era ell, això és l'infern,
ara no el veig però sé que em segueix,
sento calfreds, és darrera meu,
ara no el veig però sé que em segueix!
|
||||
4. |
||||
Assegut en aquest vagó
busco quelcom a l'altre cantó,
que el vidre de la finestra no em deixa tocar
Recordo cada intent d'explicar-me
com una tortura inevitable,
on ni tan sols entenc de què es parla
Estic sol en un vagó ple de gent,
observant els llums dels carrers,
ningú m'escolta, ningú em sent
Sóc jo algú incapaç de comunicar
Sou tots, ho sé, estrangers dins el meu cap
El meu reflex em mira amb recel,
diu que ell em coneix!
Però sé que en realitat no existeix
|
||||
5. |
A la sala d'espera
02:00
|
|||
En una espera un lloc de pas:
sóc una farmàcia itinerant
Reparteixo felicitat:
electroshocks, els ulls en blanc
He deixat de comprar:
m'alimento del meu cos cremat
I no gasto electricitat:
tinc el cervell enrampat
Tant li fot! No diguis res!
No ho vull saber! No ho vull saber!
Jo m'entretinc tant com puc,
llavors rebento mobles contra les parets
Finalment, quan m'he desfogat:
recordo Hiroshima!
Tot nostàlgic et pregunto:
recordes Hiroshima?
Una postal plantada,
a la paret de la sala d'espera,
tot nostàlgic et pregunto:
recordes Hiroshima?
|
||||
6. |
Tot anirà bé
01:45
|
|||
Tu tranquil, pilla el volant
que tot anirà bé
Segueix l'asfalt, pedal avall
i deixa la ment en blanc
Ets fràgil, vas molt ràpid
t'has de desplaçar
Dóna gas, mira endavant
i deixa't portar
El vehicle ets tu, però no pots fer tard,
el soroll del motor canta a la humanitat,
el petroli és la droga que ens fa circular
La sang que vessa del planeta moribund
Són cent anys! I seguim enganxats!
Combustibles fòssils, la obsessió dels nostres temps!
I les benzineres, temples on peregrinem!
|
||||
7. |
Hem fet tard
01:52
|
|||
Què fa un contenidor en una ciutat?
És com una bústia en un cementiri
Com voler salvar un malalt terminal:
evitar l'extinció de la humanitat
Les vides transcorren en mapes
de llocs que no puc identificar
Està tot cobert de ciment
i a mi em diuen que estic embrutant
Ballem el cant dels boscos agonitzant,
llàgrimes d'un tros de fang encerclat
per edificis que creixen al seu voltant
No ho intentis,
hem fet tard,
les selves són rotondes
i els goril·les estan engabiats
|
||||
8. |
Part del catàleg
01:54
|
|||
Amb paciència des de baix
fas recompte un altre cop
d'il·lusions que encara no han mort
L'última lliçó
te l'has hagut d'empassar
sense mastegar
No havies calculat
que el que donaves per fet
podia no haver existit ma
No havies pensat
que el que semblava segur
es podia enfonsar
Has perdut tota esperança
i ara no saps cap on mirar,
s'ha acabat amagar-se a les aules,
la revolta no ha prosperat
Si el mareig corba les calçades
i l'alcohol ja no és elixir,
serà que formes part del catàleg
que has triat de què vols morir
|
||||
9. |
Una fi del món fallida
02:12
|
|||
Seguiu fent servir el futur
per parlar de la fi del món
Com si encara quedessin persones,
com si encara us poguéssiu salvar
Torneu per un moment al present
i observeu com actua la gent:
Us semblen vius?
Us semblen reals?
Ofegats en un desert de ciment
la informació no és pensament
No hi ha hagut cap judici final, no!
La resurrecció de la carn és cosa de cirurgians,
estem morts però seguim avançant,
estem morts però seguim progressant
|
||||
10. |
Tancat i ensorrat
02:38
|
|||
Només hi ha un horitzó
i dóna tota la volta
És pla:
com la desolació
És gris:
la cendra després del foc
És fred:
com el tacte de la mort
I buit:
com la casa del senyor
El senyor es vol emborratxar,
s'ha acostat al bar i l'ha trobat tancat,
tancat i ensorrat, com tot
El senyor es passeja per les ruïnes,
contempla el que n'ha quedat i riu
S'ha acabat la broma,
ara li toca canviar de feina,
aquí ja no hi ha res a fer
|
||||
11. |
Miracles del Prozac
02:09
|
|||
Si tu saps on vas i perquè,
si vius tal com ho has de fer,
no haver nascut seria el mateix
El món que t'envolta és només temps,
mecanismes, homes i accidents,
són errors de càlcul els sentiments
Si t'espatlles tens mecànics a l'hospital,
ells faran que funcionis com cal,
puntual! atontat! miracles del prozac
Ja no ets un home,
ets un robot
|
||||
12. |
Camp de batalla vivent
02:04
|
|||
Hi ha una guerra dintre meu,
dos exèrcits lluitant pel poder,
voldria ser espectador inconscient
i deixar que vagin fent
...ells... dins meu....
Sóc un camp de batalla vivent,
amb dos exèrcits que són cos i ment,
amagats sota aquesta pell,
fent de la primavera un infern
|
Streaming and Download help
If you like FP, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp