1. |
L'eco dels teus crits
02:42
|
|||
|
Ni una paraula més
sobre els bons temps.
Ni una paraula més
sobre els bons temps.
No enyoraré res que pugui tenir avui
segueixo al mateix lloc.
Una mica més vell,
una mica més fort,
una mica més gras,
una mica més tort,
però amb el cor a la boca
cada cop que toca escopir.
Mirar enrera m’impediria veure on sóc,
les cançons no són records.
Agafaré qualsevol pedra,
ara és el millor moment:
quan tinc el cor a la boca
i em toca escopir.
No t’aturis a escoltar l’eco dels teus crits;
mai no torna.
|
||||
2. |
Com cal
02:21
|
|||
|
No em parlis del que és normal si pretens que t’entengui,
jo no en sé res d’això.
Els meus raonaments mai no són correctes,
visc per sortir del pas.
Com cal no pot significar res de bo,
i les teves paraules em sonen a intrusió.
Sigues normal, sigues corrent, sigues l’home que has de ser,
però no pretenguis veure la veritat a través dels meus ulls:
Sóc dislèxic sóc miop, no sé mai què s’ha de dir.
Sóc dislèxic sóc miop, no sé mai què s’ha de fer.
Com cal em sona a sacrifici injustificat.
|
||||
3. |
Combustió espontània
01:55
|
|||
|
No és culpa teva
tan sols una combustió espontània,
espero no haver-te cremat,
és el risc d’estar tan a prop.
Potser em falten hores de son
o me’n sobren de carretera,
però he vist massa per tornar
i fingir que tot és son era.
Digues-me que aquest món no ens pertany,
que ja era aquí i ens l’hem trobat.
Digues-me que hi ha una altra manera,
que junts obrirem una escletxa,
enlairarem un planeta
o cremarem una ciutat.
|
||||
4. |
El camí directe
02:18
|
|||
|
El camí directe cap a l’aïllament
no és la nostra meta però ens van empenyent.
No sabem quina és la força
que ens manté drets,
ignorem d’on ve el silenci
que vol omplir els nostres cors,
però vivim sota l’amenaça
de parlar sense dir res.
El camí directe cap a l’aïllament
no és la nostra meta però ens van empenyent.
Per no acabar dient el que tothom ha dit.
|
||||
5. |
Implicació
02:23
|
|||
|
Un petit passeig pel que queda d’un mateix.
És qüestió d’intensitat
aferrar-te als petits miracles,
com aquells matins d’estiu
que duraven mil segles.
Implicació no és discurs,
ni tan sols quantitat,
sinó una qüestió d’honestedat.
Submergir-se en els moments
per escoltar els propis batecs,
i retenir el present als ulls
i mantenir l’ànima als peus.
Com aquelles nits d’hivern
en que ens llançàvem boles de neu.
|
||||
6. |
Fugir endavant
02:01
|
|||
|
De vegades perds el nord
i quan tot gira no t’adorms,
com els llamps fugint dels trons
com els trons fugint dels llamps;
vas tirant com qui no vol,
només t’arronses si estàs sol
com els llamps fugint dels trons.
Abans que et rebenti als dits
l’arrogància que has consumit
i confonent els camells per amics
vegis sortir el sol a mitjanit.
L’inèrcia acaba al matí, l’entropia es perd en la nit.
Si segueixes fugint endavant, mai veuràs qui tens al voltant.
|
||||
7. |
Interrogants
02:15
|
|||
|
Cada nit sota un llum diferent
esborro les petjades
que duia gravades al front,
esborro les petjades.
Abans de fugir em caldria escoltar.
No vaig sol però tampoc m’han preguntat
quin camí penso prendre.
Sé el que he deixat enrera,
però no tinc clar que ho torni a trobar;
em pregunto, ara que ningú em sent,
si he pres la direcció on apunten els meus batecs;
o si tan sols cremo l’últim cartutx
abans de rendir-me.
|
||||
8. |
Fills de la plana
01:18
|
|||
|
Quan ens trobem de nit entre la boira
Mirarem cap a un altre costat.
Massa punyals clavats per l’esquena,
Massa veritats que ens hem callat.
Quan ens trobem de nit entre la boira
Mirarem cap a un altre costat.
Ja vindrà el moment de cercar l’inici,
i ens trobarem que el temps l’ha esborrat.
Tu i jo serem dues llambordes al casc antic de la ciutat.
Tan sols serem dues llambordes al casc antic de la ciutat.
|
||||
9. |
||||
|
Jo aquí no hi celebro res
no puc ballar amb vosaltres.
Us observaré de lluny
i faré veure que anem junts,
mentre vaig plorant per dins.
Sense opcions, sense enemics.
No entenc perquè alceu les mans enlaire,
si el que amagueu són llàgrimes de ràbia.
El que rebeu és violència no cal ser simpàtics.
Sonen els tambors però no esteu en peu de guerra.
|
||||
10. |
Només cendres
02:33
|
|||
|
Perquè et queixes?
si ja fa temps que ets només cendres;
les restes de qui podies haver estat.
A què esperes per adonar-te, que tan sols tu no saps qui ets;
que busques enemics en els teus propis malsons
i tanques els ulls quan t’envolta la foscor.
No t’espantis, no vull compadir-te,
però em nego a creure que no plores quan ningú et veu,
Valent, dolent, solitari, ressentit.
|
||||
If you like FP, you may also like:
We'll Hide Away: Complete Recordings 1993-1995
by Grain
In the early ’90s, the Ohio band were champions of boundary-crossing Midwestern hardcore.
go to album
Bluesy protopunk in the great Detroit tradition by the city's own the Stools, with dashes of the Stooges, Negative Approach, and the Gories.
go to album
Fresh! Volume 1 Track
by Firewalker
A new track from this tough-as-nails Boston hardcore outfit has some words for men who would dehumanize women in the scene.
go to album
Brutal, battering industrial music from this Austin, TX, group rolls in like a thundercloud—pitch-black and threatening.
go to album
Sinister Feeling
by Sinister Feeling
featured on Bandcamp Radio Mar 29, 2024
go to album
This Is All We Ever Get
by SPACED
Knockout debut from a Buffalo, New York-based hardcore band who like their riffs sick, their drums fast, and their choruses sticky-sweet.
go to album
Chaotic metalcore invoking early 2000s bands like Converge and Curl Up and Die.
go to album
