1. |
Trajecte
02:55
|
|||
Arribats fins aquí
no som ni a mig camí;
tot i això, tu i jo,
aparcats en un racó,
semblem dos posseïts
per la febre dels instants
que encara van venint.
I si venen per nosaltres
els darem cançons;
i si algú està despert
li darem cançons,
fins més enllà de l'horitzó.
|
||||
2. |
||||
Em nego a jugar amb tu als escacs,
jo no tinc amics que pugui intercanviar,
els meus somriures, per tu, paranormals,
només en sentiràs a parlar.
Agradar, no agradar,
caure bé, ser odiat...
aquests no són els meus termes,
jo ja sé com vaig calçat,
i no cal justificar-se
si et lleves ben orientat.
Els neutres són els altres
Els neutres són els altres
els que no s'han posicionat
Els neutres són els altres
nosaltres ho tenim clar
Els neutres són els altres
i no t'ho penso explicar
Els neutres son els altres
a mi deixeu-me en pau
|
||||
3. |
Rituals de solitud
02:42
|
|||
Les paraules sobren
el silenci s'expressa millor
però tampoc atravessa l'abisme
que em separa del món.
Aïllat tancat en mi mateix
busco el temps, el demano, el reclamo,
però em mira i passa de llarg.
Dona'm una senyal, em cal un detall,
una connexió amb l'exterior.
Els ulls transparenten,
me'ls tapo amb les mans,
em nego a deixar-te veure
l'efecte que estàs causant
|
||||
4. |
Mentrestant
02:16
|
|||
Voldria dir tot allò que no s'ha dit,
Resumir-ho en tres paraules
I esbombar-ho a crits.
Voldria fer tot allò que no s'ha fet
seguir en moviment perpetu
Deixar-m'hi les dents.
Però no tinc,
ni tindré amb certesa,
cap racó
on deixar
de ser jo.
Mentrestant...
Vaig trobant la manera d'escapar-me del que diu tothom,
Mentrestant...
Vaig trobant la manera de fugir del que esperen de mi.
|
||||
5. |
Set anys al circ
01:56
|
|||
Bona nit senyors,
permetint-me uns instants,
i els portaré als seients
que ténen assignats.
És un lloc preferent
amb bona visibilitat
per gaudir com ningú
del piromusical.
Darrera, el taulell, un home somrient
fa acrobàcies ensenyant les dents
mentre taraleja dades fefaents.
|
||||
6. |
La tinxera
02:18
|
|||
7. |
Homenatge
01:57
|
|||
Quan penso en tot el que has escrit
o escolto res del que has cantat,
busco una veu que no em surt
i esgarrapo un cor qor que no és el meu.
Llavors s'acosta el món
de dins el pit
i em parla de tu
com si parlés de mi
Ara t'escolto ara t'escric,
ara sé del cert que ets part de mi
ara et canto i ara t'escric,
ara sé del cert que ets part de mi.
|
||||
8. |
Ingenus
02:43
|
|||
Jugàvem a veure què passava
si llançavem pedres contra els planetes,
esperàvem veure'ls caure
i emborratxar-nos sobre les restes.
Però no contàvem,
amb la gravetat,
ni amb les pedres
sobre els postres caps.
|
||||
9. |
Cada Cançó
02:20
|
|||
No em diguis nihilista només perquè no tingui cap certesa,
ni em diguis negatiu, per no ser un ingenu,
Tots hem vist les idees més boniques
torçar-se corcades
Tots hem vist homes conseqüents
vendre la seva ànima per un plat de llentíes.
Però mentre els ideals més honestos
segueixin caient en el seu propi parany,
Cada canço seguirà
fidel a si mateixa
per sempre.
|
||||
10. |
Un disseny impecable
02:13
|
|||
T'has obstinat a no adonar-te
que la realitat se t'ha imposat.
interpretes el paper
del que consideres que ets.
T'afirmes i et defineixes
amb 4 respostes senzilles.
No pertanyo a cap tendència
Sóc un home i no un perfil.
De vegades molesto,
de vegades ofenc.
La ficció que t'envolta
t'ha convertit en el que ets,
un disseny impecable
avalat pel consens.
|
||||
11. |
Higiene mental
02:31
|
|||
Aguantant la barra
miro a través del got;
a l'altra banda, la pluja,
vol emportar-s'ho tot.
Begut, en pilotes,
surto al carrer
desitjant que l'aigua
em renti el cervell.
Les gotes calentes
em reguen la pell,
i la terra humida
m'acaricia els peus.
|
||||
12. |
Daltabaix
02:36
|
|||
Desclava'm l'espina
i dona'm un nom.
Digues qualsevol cosa
però no et quedis callat,
que del silenci brolla
el meu daltabaix.
No m'escoltis, parla'm,
i porta'm ben lluny.
Converteix la nostra amistat,
en un món totalment tancat,
desfés la realitat, fés-ho per mi,
i dona'm la clau per sortir d'aquí
ara deixa'm marxar...
|
||||
13. |
Nosaltres
02:16
|
|||
Tocar de peus a terra és un luxe,
caure-hi de genolls és un dret
Sentir a flor de pell
cada engruna i cada detall
I fer, de la vida, una festa que va cremant;
on, per bé o per mal, seguirem plorant.
|
Streaming and Download help
If you like FP, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp